FASE I
Cens de víctimes de la guerra, el franquisme i la Transició al País Valencià
Fase I
Amb la posada en marxa del portal, la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià –CAMDE-PV– iniciem un projecte que entenem essencial: traure a la llum i fixar en la memòria col·lectiva de la nostra societat, els noms i les dades disponibles en diverses fonts, publicacions i arxius públics i privats, de tots aquells que es van oposar de múltiples formes a l’alçament militar feixista, van patir la guerra, la repressió, la mort, la tortura, la presó, el treball esclau en els camps de concentració, els bombardejos, l’exili i el millers de bebés robats. Ja era hora que iniciàrem la recuperació pública de la identitat de les víctimes; un pas més per a acabar amb dècades de silenci i oblit i poder avançar en el camí de la Veritat i aquest cens ha de contribuir a això.
És un projecte plurianual que ha sigut possible iniciar-lo gràcies al Conveni de col·laboració per a la realització d’accions en matèria de memòria històrica i democràtica, subscrit amb la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, per a l’any 2022. Sabem per endavant que no estan ni estaran totes les víctimes hagudes, per diversos motius, entre altres l’estat de conservació dels arxius, l’accés a molts de l’església i privats, la desaparició de molta documentació i el pas del temps que ha acabat amb la defunció de familiars pròxims, emportant-se amb ells una part de la memòria històrica democràtica.
A través de l’elaboració i publicació de la I Fase, comencem el treball amb les víctimes mortals de la repressió franquista en: Alacant, Castelló i València, fins a 1956, any en què s’assassina a l’últim guerriller en el Terrer de Paterna. I d’altra banda un cens de les valencianes i valencians en els camps d’extermini nazis, especialment en el camp de Güsen (Àustria). Gradualment anirem incorporant la resta de víctimes.
+ 7000
Víctimes censades
Relació de víctimes per edats
Relació de víctimes per anys
En aquesta base de dades podeu buscar per noms, cognoms, per localitats i províncies de les víctimes, per la localitat i província de la mort, per gènere, ofici, i per la tipologia repressiva que va provocar la mort del represaliat. També podem obrir la pestanya que incorpora més informació extreta de l’expedient personal, amb totes les dades que fins al moment coneixem, i així poder consultar i investigar, tant els afectats, com les investigadores i investigadors, i la ciutadania en general. També rendim amb aquest Cens un modest homenatge a totes i tots aquells que van donar la seua vida i/o van patir repressió a conseqüència d’un colp d’estat feixista encapçalat per Franco i altres generals, que va provocar la guerra d’Espanya. I tot això com a part de la justícia restaurativa que mai hem tingut.
El cens estarà centrat en les víctimes de la barbàrie feixista. I això per diversos motius: perquè han estat oblidades, silenciades i ignorades durant més de 80 anys, sense cap mena de reparació i aquesta és la gran tasca pendent; i al mateix temps perquè són víctimes de Crims de Lesa Humanitat, d’acord amb el Dret Internacional Humanitari i diverses resolucions dels organismes de Nacions Unides.
Relació de víctimes per anys
Crims comesos pel franquisme des de l’inici del colp d’estat i al llarg de tota la dictadura, organitzats de manera sistèmica i sistemàtica amb l’objectiu d’exterminar als antifeixistes i als seus partits i organitzacions democràtiques i aquests delictes contra la humanitat no prescriuen d’acord amb el Dret Internacional Humanitari. En canvi, aquelles que van secundar o van participar activament en la revolta contra la República i que després del col·lapse de l’administració republicana en els primers mesos de la guerra, van ser executades en la nostra terra per milícies o tribunals populars, al marge de la legalitat republicana, són crims que es van produir en el context de la reacció popular contra el colp d’estat feixista i davant les notícies que arribaven sobre la barbàrie criminal desencadenada per les forces militars revoltades a les zones de l’Estat on va triomfar la sublevació.
No obstant això, en honor a la veritat històrica i d’acord amb la Llei 14/2017 de memòria democràtica i per a la convivència de la C.V., incorporarem a aquelles víctimes que van ser objecte d’execucions per la repressió descontrolada en la rereguarda republicana sense un judici legal en un annex, unes víctimes que sí que van tindre durant els anys de la dictadura, reconeixement, reparació i homenatges, fins i tot encara hui dia.
Relació de víctimes per sexes
Amb aquesta introducció volem agrair de manera particular la col·laboració dels historiadors Vicent Gabarda Cebellán, Juan Luís Porcar Orihuela, Francisco Moreno Sáez, Miguel Ors, Miguel Mauri i a la Comisión Cívica de Alicante para la Recuperación de la Memoria Histórica que ens han oferit les seues bases de dades, a partir de les quals hem treballat en la integració de les mateixes en la I Fase. Així com a l’investigador Adrián Blas Mínguez Anaya, que ens ha cedit el seu cens actualitzat de víctimes valencianes en els camps d’extermini nazis i que oferim en primícia.
Cal destacar la imprescindible tasca realitzada per Pepa Martínez de Pablos i Juan Luis Porcar amb introducció de noves dades i registres resultat de la consulta de noves fonts d’informació, revisió i correcció de registres, elaboració del formulari de cerca i amb el disseny de les tipologies repressives amb el conseqüent glossari de terminologia. També cal destacar la tasca de Cristina Escirvà Moscardó encarregada de la supervisió del contingut formal i diseny de la página Web. Totes aquestes persones han constituït un equip de treball formidable, sense la seua participació no hauria sigut possible el portal que us presentem.
Finalment, el projecte necessita de la participació i col·laboració de les víctimes, els seus familiars i la ciutadania per a millorar el ja publicat i continuar incorporant noves víctimes i noves dades. Per a això hem habilitat una bústia, que teniu en la Web, perquè ens aneu enviant suggeriments, dades, correccions, fonts documentals, etc.
Veritat, Justícia i Reparació!
Si tens qualsevol dubte o comentari o disposes d’informació relativa, contacta’ns
El Cens de Víctimes, una eina d’informació en creixement
Encara que per regla general, quan escoltem o llegim vocables com a “repressió”, “víctimes”, “franquisme”, automàticament pensem en els milers i milers d’executats i els més milers d’empresonats i exiliats després de la guerra civil, parlar de víctimes de la repressió implica molt més.
Com es diu en la LLEI 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana, “el colp d’estat militar del 18 de juliol de 1936 contra el govern legítim de la Segona República va donar pas a una llarga i cruenta guerra civil que en totes dues rereguardes es va traduir en un esclat de violència que va costar la vida a milers de persones; una vegada finalitzada la guerra, la repressió institucionalitzada pels vencedors va continuar durant una prolongada dictadura”. I com continua dient la mateixa llei, “La grandesa de la democràcia és que, a diferència dels règims totalitaris, és capaç de reconéixer la dignitat de totes les víctimes enfront de la intolerància, més enllà de les opcions personals, ideològiques o de consciència de cadascun. En aquest sentit cap un reconeixement a totes les víctimes de la violència política”, és a dir, les víctimes del franquisme, però també les de la violència política incontrolada en la rereguarda republicana, amb la finalitat que els supervivents, els seus amics i familiars, en suma, la societat sencera, siga coneixedora de l’ocorregut i se senta reconeguda d’una manera justa.
Aquesta llei apel·la al reconeixement i a la restitució per a tots els valencians i valencianes que van patir la il·legitimitat dels consells de guerra, dels tribunals de responsabilitats polítiques, del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme o el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) entre altres, però també ho fa amb tots aquells que van patir l’actuació dels anomenats “incontrolats” durant els primers mesos del conflicte, o dels tribunals populars que, integrats per elements de partits i sindicats, aliens completament al món de la judicatura i de les lleis, van intentar donar un caire legalista a qui no deixava de ser una massacre: reconeixement de la injustícia de les condemnes, de les sancions i de qualsevol altra forma de violència personal produïdes per raons polítiques, ideològiques, de gènere, d’orientació sexual o de creença religiosa.
Des del punt de vista cronològic, és parlar d’un període de temps que abasta des del moment mateix de la fracassada revolta de juliol de 1936 (fracàs transformat en una cruenta guerra), i que va molt més enllà de la immediata postguerra, fins a la mort del dictador –en el llit, malalt, vell, trenta-sis anys després de finalitzada aqueixa guerra que va donar base i cos a aqueix franquisme i aqueixa repressió–, i l’entrada en vigor de la Constitució espanyola de 1978 (de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en el nostre cas) després de la truculenta transició i el “tot lligat i ben lligat”.
La Llei 14/2017 de 10 de novembre, en el Títol I es refereix al dret de les víctimes a la veritat, dret que implica, entre moltes altres coses, l’obligació i el compromís de les institucions públiques de procurar la identificació de les víctimes a través d’un cens d’aquestes, i un procés d’identificació de les desaparegudes. Per això, la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, ha de confeccionar un cens de víctimes en el territori de l’actual Comunitat Valenciana, al qual s’incorporaran els valencians i valencianes d’origen que van morir fora d’aquest, en defensa de la llibertat, la justícia social i la democràcia, en qualsevol circumstància vinculada a l’exili i al desplaçament forçat, fent referència expressa als morts en els camps de concentració nazis.
La magnitud del vocable i del qual representa el converteix en un projecte obert, en el qual s’aniran inserint progressivament aquells casos que es vagen coneixent després de la consulta de nous arxius, investigacions, etc. en cadascuna de les facetes del fenomen repressiu; insercions, correccions o eliminacions, que de tot pot haver-hi. El lapse de temps de què disposa l’equip encarregat de l’elaboració del cens de víctimes, comporta la necessitat de limitar-se a algunes d’aqueixes facetes que apareixen en l’ampli ventall, i centrar-se i reiterar en alguns punts que ens són més coneguts, deixant “els altres” per a després, per a una altra ocasió…
La nostra memòria, les nostres arrels, la nostra història.
Les arrels obrin solcs cap a la veritat la justícia i la reparació.
La memòria és el nostre futur.
Formulari de Contacte
Eres família d’alguna persona víctima de la guerra, el franquisme o la transició al País Valencià? Vols realitzar algun aclariment a les dades exposades? Disposes de documentació relativa? Contacta, ens ajudarem mútuament.
Pots contactar-nos a través del formulari o directament mitjançant info@censvictimesguerraifranquismepv.org
Amb el patrocini de
2022 © CAMDE-PV | Aviso legal | Política de privacidad | Política de Cookies
Wobit Studio – Desenvolupament i diseny