Bibliografia del cens

A continuació, oferim una recopilació de la bibliografia bàsica sobre la repressió, fonts històriques: arxivístiques i hemerogràfiques.

Aportem la bibliografia básica, per a la realització del cens de víctimes del País Valencià, excloent altra bibliografia històrica utilitzada en la investigació sobre context històric.

  • AGUADO SÁNCHEZ, Francisco (1975). El maquis en España, Madrid, San Martín.
  • AGUSTÍ MONZONÍS, José Vicente (2019). Expediente 266. Los 17 de Puçol. Puçol, Plataforma Republicana 14 de abril de Puçol.
  • ALBA, Víctor (1978). Historia de la resistencia antifranquista, Barcelona.
  • ARMENGOT, Teresa i alters (2008). La repressió franquista al País Valencià: Borriana i Manises, València, Tres i Quatre.
  • ARMENGOT, Teresa, CHORDÁ Josep i PORCAR, Juan Luis (2018). “Les fosses de la memòria” dins Buris-ana, Agrupació Borrianenca de Cultura.
  • ARNAL TORRES, Rafael V. (Coord.) (2017). El Camp de Concentració de Portaceli (1939-1942), València, L’Eixam.
  • ARNAU, Antonio (2005). Nuestros días oscuros, Vinaròs, Antinea.
  • BENEITO, Ángel; Francisco MORENO i Josep Lluis SANTONJA (2017). Tiempo de sombras. La represión en Alcoi. Desde la guerra civil a los años 70, Alcoi, Ajuntament d’Alcoi.
  • BURDEUS DÍAZ-TENDER, Lourdes i FUERTES, Juan (2017). La corrupció impune. Castelló de la Plana, SarAlejandría Ed.
  • CALVO SEGARRA, José (2009). La Pastora, del monte al mito, Vinaròs, Antinea.
  • CARDONA FERNÁNDEZ, Lara (2008). Almenara II República y Guerra Civil, un homenaje a la mujer republicana 1931-1939, Almenara, Ajuntament d’Almenara.
  • CASAS, Ramón de las (1975). Réquiem por mis amigos fusilados, Mèxico-Caracas, Surco.
  • CASTELLÓ, Gonçal (2010). Final de viatge. Memòries dun gandià: amics, coneguts i saludats, Gandia, CEIC Alfons el Vell.
  • CATALÁ SANCHIS, Salvador (2016). « Por qué fusilaron a Jovino y Cantador: breve historia de dos sindicalistas de la UGT”, dins de Bombardeig de Xàtiva 1939. Nous temps, noves esperances. Actes VII Memorial Bombardeigs de Xàtiva de 1939, Xàtiva, Ulleye.
  • CERDÁN TATO, Enrique (1978). La lucha por la democracia en Alicante, Madrid, Casa de Campo.
  • CASANOVA, Julián i alters (2001). El pasado oculto: fascismo y violencia en Aragón (1936-1939), Saragossa, Mira Editores.
  • CHAVES PALACIOS, Julián (1995). La represión en la provincia de Cáceres durante la Guerra Civil (1936-1939), Càceres, Universidad de Extremadura.
  • COLOMINES I COMPANYS, Agustí (1987). Catarroja 1936-1939: insurgent i administrada, Publicacions de la Biblioteca i L`Arxiu de Catarroja.
  • Comissió de la Veritat, Contra la memoria republicana (1939-1952, València: Tres i Quatre.
  • CORBALÁN GIL, Joan (2008). Justícia, no venjança: Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952, Valls, Cossetània.
  • Dd. aa. (2002). Converses sobre la Guerra Civil a Benicarló. Benicarló. Alambor.
  • DOÑATE SEBASTIÁ, José María (1990). “Primavera caliente. Recuerdos de la guerra civil”, dins Cadafal. Vila-real.
  • DUARTE MARTÍNEZ, Francesc-Xavier i LÓPEZ CASTRO, Jurema Mª (edits.) (2019). ctimes per violencia i repressió als Ports durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1941), Portell de Morella, Ajuntament.
  • ESPINOSA, Francisco (2003). La Columna de la Muerte, el avance del Ejército franquista de Sevilla a Badajoz, Barcelona, Crítica.
  • ESTELLA, Gumersindo de (2003). Fusilados en Zaragoza (1936-1939): Tres años de asistencia espiritual a los reos. Saragossa, Mira Editores.
  • FÒRUM PER LA MEMÒRIA DEL PAÍS VALENCIÀ (2008). El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri, València, Icaria.
  • FORNÁS PALLARÉS, Alfredo (2009). “Figueroles de l’Alcalatèn a través del silence”, dins La repressió franquista al País Valencià: Primera trobada d’investigadors de la
  • Comissió de la Veritat. València, Tres i Quatre.
  • GABARDA CEBELLÁN, Vicent (1993). Els afusellaments al País Valencià, 1938-1956. València, Alfons el Magnànim/IVEI. Reeditat per Publicacions de la Universitat de València el 2007.
  • GABARDA CEBELLÁN, Vicent (1996). “Les conseqüències de la guerra civil. Les morts violentes a la província de Castelló (1936-1950)”, dins D’Història Contemporània: Un homenatge casolà a E. P. Thompson (1924-1993). Castelló de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura.
  • GABARDA CEBELLÁN, Vicent (2010). “Fuentes para el estudio de las víctimas cuantificables de la represión franquista: las ejecuciones”, dins La represión franquista.
  • GABARDA CEBELLÁN, Vicent (2020). El cost humà de la repressió al País Valen­cià (1936-1956), València, Publicacions de la Universitat de València.
  • GARCÍA GANDÍA, José Ramón (2018). La represión en Aspe (1936-1945). La Causa Calpena, Alacant, Publicacions de la Universitat d’Alacant.
  • GINER, Antonio i PORCAR, Juan Luis (coords.) (2015). El temps perdut. Memòria històrica de Vistabella, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I.
  • GONZÁLEZ DEVÍS, Raül (2018). Maquis i masovers: entre la resistència, la supervivència i el terror. Benicarló, Onada.
  • GONZÁLEZ DEVÍS, Raül (2016). Tràgedies silenciades, repressió i maquis a les comarques del Nord del País Valencià, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I.
  • GRAU VERGE, Ferran (2000). “Rossell: República i Guerra Civil”, dins Rossell. Història i territori. Rossell, Grup d’Estudis Rossell 750 Aniversari.
  • HERNÁNDEZ DE MIGUEL, Carlos (2019). Los campos de concentración de Franco, Barcelona, Penguin Random House.
  • HUGUET LECHA, Ximo (2010). Del soroll al silenci, la Guerra Civil a Onda. Onda, edició de l’autor.
  • LLOBAT GALLEGO, Emilio (2011). Muertes y suicidios de los olvidados (ocurridos en Castellón y provincia) entre los años 1942 y 1960, Castelló de la Plana.
  • KAISER, Carlos J. (1976). La guerrilla antifranquista. Historia del maquis, Madrid, Ed. 99 S. A.
  • KAMINSKI, H.E. (1977). Los de Barcelona, Barcelona, Ediciones del Cotal.
  • MARÍN, Ramón (2010). La represión franquista en el Alto Palancia: violencia de Estado
  • contra la memoria republicana (1939-1952), Madrid, Bubok Publishing.
  • MARTÍN BASTOS, Javier (2015). Badajoz: tierra quemada. Muertes a causa de la repression franquista 1936-1950, Badajoz, Premhex.
  • MARTÍNEZ GIMENO, María José i SABATER FORTEA, M. Josebe (2019). Versos condemnats a mort a la Presó Provincial de Castelló 1939-1940. Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I.
  • MEDALL CHIVA, Iván (2009). “Ribesalbes, de la revolució a la repressió”, dins La repressió franquista al País Valencià: Primera trobada d’investigadors de la Comissió de la Veritat, València, Tres i Quatre.
  • MEZQUITA BROCH, Pascual (2014). Temps difícils. Vila-real 1931-1950, Vila-real, Ajuntament de Vila-real.
  • MIR, Conxita i altres (eds.) (2001). Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme: Balanç historiogràfic i perspectives, Lleida, Universitat de Lleida.
  • MINGUEZ ANAYA, Adrián Blas (2020). Valencianas y valencianos deportados en los campos nazis, Valencia, Cultural Instituto Obrero.
  • MONFERRER I GUARDIOLA, Josep (2008). Violències i penitències: una crònica al voltant de la Guerra Civil a Vilafranca –Els Ports–, Vilafranca, Ajuntament de Vilafranca.
  • MORENO GÓMEZ, Francisco (2009). 1936: el genocidio franquista en Córdoba. Barcelona: Crítica.
  • ORS MONTENEGRO, Miguel (1995). La represión de guerra y posguerra en Alicante (1936-1945), Alacant, Instituto Juan Gil-Albert.
  • PEÑA RAMBLA, Fernando (2010). El precio de la derrota, la ley de responsabilidades políticas en Castellón 1939-1945, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I.
  • PORCAR ORIHUELA, Juan Luis (2013). Un país en gris i negre. Memòria Històrica i repressió franquista a Castelló, Castelló, UJI.
  • PORCAR ORIHUELA, Juan Luis (2021). Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria, Benicarló, Onada
  • PORCAR ORIHUELA, Juan Luis (2015). “Repressió franquista a Vistabella” dins El temps perdut. Memòria històrica de Vistabella, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I.
  • PORCAR ORIHUELA, Juan Luis (2014). “Dones a les presons. Les víctimes silenciades de la repressió” dins Las Brigadas Internacionales en Benicàssim 1937-1938, València, ACIO-El Petit Editor.
  • PORCAR ORIHUELA, Juan Luis (2008). La memòria i les víctimes. Castelló de la Plana, Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.
  • PORCAR ORIHUELA, Juan Luis i ARMENGOT, Teresa (2012). “Trencant els murs: el món penitenciari de Castelló a partir de l’estudi de l’Arxiu de la Presó”, dins Temps de por al País Valencià (1938-1975). Estudis sobre la repressió franquista. Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I.
  • PUIG BAILA, Juan José (2006). “Pedro i José Sanz Prades: dos militars traiguerins per al record”, dins Traiguera 349.
  • RAMOS, Vicente (1972-1974). La Guerra Civil (1936-1939) en la provincia de Alicante (3 vols), Alicante, Biblioteca de Autores Alicantinos.
  • ROMEU ALFARO, Mª Fernanda (1987). La Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, València, Alfons el Magnànim (1998), Impasible el ademán. Franquisme i societat a una comunitat rural; Xàbia 1939-1953, Ajuntament de Xàbia.
  • RILOVA PÉREZ, Isaac (2001). Guerra Civil y violencia política en Burgos (1936-1943).
  • Burgos, Dossoles.
  • SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep (2006). Maquis, el puño que golpeó al franquismo. Barcelona, Flor del Viento.
  • SÁNCHEZ PÉREZ, Francisco (coord.) (2013). Los mitos del 18 de Julio. Barcelona, Crítica.
  • SANCHIS ALFONSO, José Ramón (2007). Maquis, una historia falseada: la Agrupación Guerrillera de Levante (desde los orígenes hasta 1947), Saragossa, Gobierno
  • de Aragón y Asociación Pozos de Caudé.
  • SANCHIS ALFONSO, José Ramón (2020). Maquis y franquismo: lucha armada, mie­do y repression, Cantavieja:ç, Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense.
  • SIMÓ, Antoni i TORRES FABRA, Ricard C. (2016). La violencia política contra les dones (1936-1953). El cas de la privació de libertat en la província de València.  València, Institució Alfons el Magnànim.
  • SOLÉ I SABATÉ, Josep Mª (2003). La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953. Barcelona, Edicions 62.
  • SUÁREZ, Xosé Manuel (2006). Armas para a República: de Nova York a Ferrol a bordo do Mar Cantábrico, Ferrol, Embora.
  • SUBIRATS PIÑANA, Josep (2007). La repressió franquista en la postguerra. Pilatos, presó de Tarragona 1939-1941, Reus, Fundació Josep Recasens.
  • TERRADELLAS PRAT, Enric (2015). La sèrie documental Procediments judicials militars (sumaríssims) 1939-1980 de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, Barcelona, Generalitat de Catalunya.
  • TORIJA MARTÍ, José (2015). Memòria dels meus avis, Castelló de la Plana, edició de l’autor.
  • TORRES FABRA, Ricard Camil (ed.) (2012). Temps de por al País Valencià (1938-1975). Estudis sobre la repressió franquista, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I.
  • TRIBUNAL SUPREMO, MINISTERIO FISCAL (1943). La dominación roja en España. Causa General. Avance de la información instruida por el Ministerio Público. Madrid.

Aquestes fonts històriques, trobades en diferents arxius que incloem, contenen tan sols els continguts directament utilitzats per a documentar la informació sobre les víctimes.

  • Arxiu Històric Provincial de Castelló. Fons Guerra Civil i Franquisme.
  • Arxiu Històric Provincial de Castelló. Expedients de Responsabilitats Polítiques.
  • Archivo General y Histórico de la Defensa, Madrid.
  • Arxiu Hospital Provincial de Castelló.
  • Arxius municipals de Castelló, Borriana, Morella, Vinaròs, Vila-real, Onda, Sogorb,
  • Atzeneta, Vistabella, Llucena, Culla. Documentació relativa a la Guerra Civil i el Franquisme.
  • Archivo Histórico Nacional. Causa General de la provincia de Castelló.
  • Causa General: Archivo Histórico Nacional, Fons Contemporanis, Fiscalía General del Estado (hui dia consultable a través del portal PARES).
  • Cementeri de Castelló. Llibre de soterraments i documentació diversa 1936-1950.
  • Centre Penitenciari de Castelló. Arxiu dels anys 1938-1955.
  • Centro Documental de la Memoria Histórica, Salamanca.
  • Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Centre de Documentació de la Memòria Històrica.
  • Institut Nacional d’Estadística. Censos de Castelló de 1934 i 1946.
  • Jutjats de Pau d’Almassora, Atzeneta, Benicarló, Borriana, Cinctorres, Culla, Forcall, L’Alcora , Llucena, Moncofa, Morella, Vilafranca , Vila-real, Vilanova d’Alcolea.
  • Registre Civil de Castelló. Llibre de defuncions.
  • Registre Civil, secció 3a o «de Defunciones» de les localitats on es va produir la mort/execució de la víctima (font judicial, no municipal: el Registre Civil es troba en el Jutjat, no a l’Ajuntament).
  • Registres Cementeriales de Paterna, Castelló, Alacant…

Premsa:

  • “Heraldo de Castellón” (1936-1938).
  • “Mediterráneo” (1938-1945).
  • “Generación Roja” (1937-1938).

Sobre deportació:

  • Fons de la FEDIP, Llistats del camp de Mauthausen i Camp de Gusen, Alliberats, Morts, Traslladats.Arolsen Archives.
  • Memorial Democratic, Cens de Deportats.
  • The Central Database of Shoah Victims Names.
  • Revista “Hispania”.
  • Centre National d´Informacion sur les Prisonniers de Guerre. 1940-1941.
  • Entrevistes a Espanya, França, Àustria i Bèlgica amb deportad@s.
Publicacions i informació en Internet.

Abad, Francesc. 2004. Persones afusellades al Camp de la Bota.

Mulet, Carles. 2008. República, Guerra i repressió franquista a Cabanes.

https://memoriacastello.cat/base-dades-victimes-guerra-civil-franquisme/

https://www.todoslosnombres.org

https://www.todoslosnombres.org

http://navioanarquico.org

http://www.memoriadealicante.org/represaliados/represaliados.htm

http://www.nomesevoces.net

Aula Militar Bermúdez de Castro.

Capilla laica en memoria de los represaliados en León.

Los de la Sierra: dictionnaire des guérrilleros et résistants antifranquistes 1936-1975.